Ja ho hem dit i ho seguirem dient… Ens agrada capturar moments com aquest. Un dels dies més importants per aquelles parelles que decideixen fer un pas endavant. El moment del “sí vull”. Mentre somriuen.
Ell es comença a vestir, es prepara. Pantalons, camisa blanca. I els bessons, no sense ajuda. Els mitjons foscos i les sabates. La corbata de ratlles completa la primera part, acabant de donar el toc formal i alhora trencador. Després ve l’armilla grisa i, en darrer lloc, l’americana fosca, a conjunt amb els pantalons. Però encara queda l’element que el diferenciarà, l’element distintiu. La flor de solapa.
El futur nuvi ja està llest, acompanyat dels més propers.
Ella duu una bata blanca, fina i amb parts d’encaix. Ja amb els cabells recollits en un pentinat elaborat, decorat amb motius florals, ens mira i somriu. L’acaben de maquillar. Els ulls clars, els llavis. Però amb colors suaus, respectant les seves faccions dolces. Es posa el vestit vaporós. La seva mare i la seva germana l’ajuden. A continuació, les sabates platejades de tacó i la lliga, amb el llacet blau, color imprescindible en el dia senyalat. Porta bona sort, diuen.
Al jardí arriba la lectura del vers i ella escolta atentament, acompanyada també dels més propers, les paraules d’estima i suport. Obté el ram de flors blanques, un blanc amb el groc de les margarides i de la camamilla groga o espernallac, a joc amb el nuvi.
La núvia ja està preparada, finalment amb el llarg vel blanc que cau avall i es difumina amb el vestit.
Ara sí. És hora de celebrar-ho amb tots aquells que els nuvis han escollit. Familiars, amics; persones que són o que han estat importants i que era imprescindible que hi fossin.
Romanticisme. El “sí” públic. Colors, colors de tots i cadascun dels convidats, vestits per l’ocasió, que aplaudeixen somrient la parella.
Un dia que culmina amb festa i ball. Els nuvis donen el tret de sortida...